El Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí oferirà aquest Nadal la representació amb major nombre d’escenes de la seva història, afegint tres nous espais i millorant-ne d’altres, consolidant alhora el rigor històric de l’espectacle, afegint un sistema d’audioguia a la visita. Aquest dimarts s’ha fet la presentació als mitjans de comunicació al nou taller del terrissaire que s’ha habilitat a l’antic corral de les Quitèries, una finca abandonada en ple centre històric de la vila. En aquest espai situat al carrer de Ponç Hug de Cervera, al tram baix del pessebre, s’hi representarà un hort amb corral i un forn de ceràmica, les primeres escenes que seran visibles durant tot l’any. Al costat també s’estrena la casa de l’herbolària. Com la resta d’escenes, són indrets que s’han recuperat de la ruïna gràcies a la cessió per part dels propietaris.
A banda, al llarg d’aquests tres anys des de l’última representació del 2019, s’han rehabilitat cases com la de Cal Forès, al carrer dels Penitents, on s’hi representa l’escena de l’hostal del Betlem. Allà s’ha recuperat un rebost i un paller, guanyant magnitud per les escenes de la cuina i la formatgeria. A Cal Sanjoan s’ha ampliat l’àmbit de visió dels baixos del segle XIV, als fonaments de la casa, i s’ha reubicat l’escena del boter, mentre que a Cal Cistellera, al carrer de l’Abadia, s’han rehabilitat les escales originals, la porquera i el safareig i s’hi estrenaran els oficis del carreter —durant aquests tres anys s’han recuperat i restaurat diferents carros— i del cadiraire.
Una de les millores més singulars és la recreació exterior del pou del rector, un pou real del segle XIV que recull les aigües del subsòl (aquest any, sec) ple de coves, i antigament, probablement també, de les teulades de l’església. El pou serà visible tal com hauria pogut ser durant l’edat mitjana en el que era una de les places públiques de la vila i on es representa el mercat del Natzaret.
El pessebre més social
Les representacions d’aquest any són també les més socials. Si bé el projecte del pessebre vivent ha estat sempre aglutinador de persones del barri i de fora, de diferents generacions i capacitats, aquesta temporada s’han sumat diferents projectes educativo-socials que han permès, alhora, mantenir l’activitat de muntatge i manteniment activa durant els tres que han separat les edicions. El 2019 ja es va signar un acord amb la Fundació Diagrama per l’acollida de joves menors no acompanyats a les tasques de muntatge del pessebre. Des de llavors també s’han desenvolupat acords amb el Departament d’Educació i l’Ajuntament de l’Espluga per la incorporació de joves estudiants de l’Institut Joan Amigó en activitats pràctiques del projecte #Anemperfeina del programa Implica’t, i amb el Departament de Justícia de la Generalitat per esdevenir centre de treball en benefici de la comunitat.
Un major rigor històric
L’Espluga representa pessebres vivents des del 1964, sent un dels municipis pioners de Catalunya. L’actual representació al centre històric destaca per la cura de tots els detalls, que any rere any guanyen terreny gràcies al treball continuat des de l’última edició. Destaca sobretot, la mostra de la vida i cultura dels jueus del segle I, vinculats alhora als calls jueus de les dues Esplugues del segle XII. Els detalls de tot plegat es transmetran enguany, de forma didàctica, a través d’una audioguia que permetrà visitar les escenes escoltant una explicació sonora a través del telèfon mòbil —és preferible portar auriculars—.
Per això, i a partir d’assessorament extern i investigació interna, aquest any s’han incorporat elements destacats com les mezuzà als dentells de les portes. A l’Espluga n’hi ha evidències arqueològiques en algunes cases del nucli antic. També es podrà veure, al forn de pa, una rèplica del segell hebreu del segle XIV trobat en un hort de l’Espluga per segellar pans àzims. De la mateixa manera s’ha substituït el símbol modern de l’estrella de David pel de la menorà, el canelobre de 7 braços, símbol del judaisme des de temps immemorials. També s’han millorat les cabanes dels pastors, a l’estil de les sukkà on, en record de la salvació d’Egipte, els jueus del primer segle passaven nits al ras, al final de les collites de la tardor, època en què hauria nascut Jesús de Nazaret. Per l’hostal també s’hi ha recuperat una hannukià, un canelobre de 9 braços que ja s’havia utilitzat en alguna ocasió, propi de la festa de la llum que celebren els jueus a finals d’any, en record de la victòria dels hebreus contra els grecs i del miracle l’Oli al temple de Jerusalem. A banda, com ja va fer-se el 2019, es cuida amb tot detall l’alimentació de les escenes i els productes que s’utilitzen segons el Talmud i la Torà. Aquest any, no hi haurà a les escenes animals considerats impurs pels jueus, com els conills, ni vinguts d’Amèrica segles després, com els galls d’indi.
Entrades a la venda
Des del 19 de novembre estan a la venda les entrades de les representacions, juntament amb la resta de pessebres vivents de Catalunya. De moment ja se n’han venut més del 50%. A l’Espluga les representacions seran els dies 26, 27 i 28 de desembre a la tarda, en quatre torns diaris amb aforament limitat. Aquest any no hi haurà taquilla a la plaça de l’Església, ja que totes les entrades es vendran de forma anticipada fins a fi d’existències. Es poden comprar al web pessebredelespluga.com, a l’app Pessebres Vivents i de forma presencial a l’Oficina de Turisme. Com a novetat, aquest any el punt de trobada dels grups de visitants serà a l’església vella, 30 minuts abans de cada sessió per evitar les aglomeracions i el col·lapse, reduint també el temps d’espera per la visita. Amb l’entrada es poden visitar —amb un descompte 2×1— el Museu de la Vida Rural, el Museu del Pessebre de Catalunya, a Montblanc; la Cova de la Font Major, la Ruta Templera i Hospitalera i la fassina Balanyà de l’Espluga fins al 28 de febrer de 2023.
