L’Espluga de Francolí se suma al projecte europeu de les llambordes Stolpersteine, un projecte de memòria històrica i d’homenatge a les persones deportades als camps de concentració i d’extermini nazis. El projecte consisteix en la col·locació d’unes llambordes obrades en ciment i llautó amb les dades de les persones homenatjades i que s’instal·len directament en el paviment del carrer just al davant de la darrera residència d’aquella persona abans d’abandonar el país. Una acció que permet als vianants topar directament amb la memòria, en un homenatge de remembrança d’un passat colpidor.
Aquesta iniciativa, que a l’Espluga pren el nom de “Memòria a peu de carrer” es presentarà en un acte que tindrà lloc dissabte 29 de gener a les 11 del matí a la plaça de Sant Isidre de l’Espluga de Francolí, organitzat per la regidoria de cultura de l’Ajuntament i que compta amb el suport de Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. En aquest hi participaran familiars dels deportats homenatjats, regidores i regidors i l’alcalde de l’Espluga, Josep M Vidal Minguella. Així com l’historiador Àlex Rebollo, i redactor del projecte, i una representació de l’alumnat de l’Escola Municipal de Música de l’Espluga que interpretarà dues peces musicals.
Des que es van instal·lar les primeres llambordes a Berlín l’any 1996, més de 75.000 les han seguides en més d’una vintena de països. Configurant una xarxa de memòria i història en l’entorn urbà més immediat, reiterant la importància de formar part de la història i difonent els fets ocorreguts durant l’horror del nacionalsocialisme.
Memòria a peu de carrer, homenatge a quatre espluguins
El projecte “Memòria a peu de carrer” és un homenatge a quatre espluguins, dos de naixement i dos d’acollida, que en un temps disposaran d’aquestes llambordes, manufacturades per l’artista alemany i que s’encomanaran en les pròximes setmanes.
Fins al moment, en el marc d’aquest projecte, elaborat per l’historiador Àlex Rebollo, s’han pogut detectar cinc persones vinculades a l’Espluga de Francolí i que van passar per algun dels camps de concentració i extermini nazis: Antoni Vendrell Casares, Joan Rosell Huguet, Josep Sanahuja Nadal, Antoni Descarrega Llop i Lluís Miralles Casadó. Si bé els tres primers són nascuts a l’Espluga, els dos darrers no, però van fixar la seva última residència a l’Espluga i segons els criteris del projecte Stolpersteine és on s’ha de col·locar la llamborda. Aquest mateix criteri deixa fora a Josep Sanahuja Nadal qui es va traslladar a viure a Vilafranca del Penedès, ciutat on ja compta amb una Stolperstein amb el seu nom a la capital del Penedès.
Àlex Rebollo, el redactor del projecte, és graduat en Història i professor associat de Didàctica de la Història a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, i ha estat el professional que ha realitzat l’estudi. La detecció de les persones ha estat possible també gràcies a un treball de recerca a partir de l’arxiu municipal de l’Espluga de Francolí, per les consultes efectuades a les bases de dades que tenen algunes entitats com l’Amical de Mauthausen; o els Arolsen Archives, d’Alemanya. Però sobretot a les bases de dades d’organismes oficials com el Ministerio de Cultura y Deporte del Gobierno de España i el seu cercador d’espanyols deportats a camps de concentració; així com el cens de deportats catalans i espanyols als camps nazis del Memorial Democràtic. Una recerca i projecte que parteix de la tasca prèvia realitzada pels espluguins Jordi Saumell, Laura Avià i Enric Mercadé amb la col·laboració d’Axel Baiget.
Projecte pedagògic i divulgatiu
El record, la memòria i el coneixement de la història són claus en l’educació dels i les joves i en la seva creació de consciència cívica des dels valors democràtics i de llibertat. Per aquest motiu, la regidoria de Cultura i Educació de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, treballaran en un projecte pedagògic i de divulgació que impliqui els centres educatius del municipi, però que alhora pugui incloure entitats, col·lectius i tota la societat espluguina en general.
Els precedents d’aquest projecte a l’Espluga de Francolí
L’adhesió de l’Espluga de Francolí al projecte de les llambordes Stolpersteine no és la primera acció de record a les persones del municipi que van viure l’horror dels camps de concentració nazis, més concretament el de Mauthausen. L’any 1991 es va organitzar un acte que alhora va materialitzar la memòria i el record dels espluguins que van passar per Mauthausen amb una placa de marbre instal·lada al carrer Anselm Clavé i amb la següent inscripció: “Als espluguins morts a Mauthausen 1941-1991”. Un homenatge impulsat per l’Ajuntament i un grup de treball, que va comptar amb la participació de familiars i de l’Amical Mauthausen.
